Vint-i-dos de febrer, avui fa cinc mesos que viatgem.Ens despertem abans de les 8, estem a punt d'arribar, comentem, mentres ens estirem i movem el coll adolorit de passar la nit al "micro". Ens arriba una aroma de cafè, ens sorprèn que ens en donguin un, però sí sí, al moment l'"assafato" ens ofereix un mini esmorzar: alfajor i cafè dolcíssim!
És així com fem l'entrada a Córdoba, a glopets de cafè, assaborint les ganes de trepitjar aquesta ciutat, i sobretot de conèixer a la família Cejas-Bustos, que ja ens deuen estar esperant...
Ens feia una il·lusió especial arribar aquí, des que vem sortir de Barcelona era un dels destins esperats. La Cari, en saber del nostre viatge, de seguida ens va dir: "¿van a ir a Córdoba? ¡Vayan a mi casa!". I de seguida vem incloure Córdoba a la nostra ruta. Així que estàvem a Cuba i els Cejas ja sabien que dues amigues de la Cari passarien uns dies a casa, i ja calculaven on ens portarien, que faríem, com aniríem, que menjaríem...
Així que aquest és un moment especial, per nosaltres i per ells. A més, mirem el mapa i veiem tot el que ja hem recorregut, i és moltíssim! Córdoba està molt amunt, es diu que és el cor geogràfic d'Argentina; a més és la segona ciutat més gran. Té set universitats (entre elles la més antiga del país), edificis colonials, carrers animats, esglésies jesuítiques, un mercat artesanal impressionant, bars, teatres, tango, cines. En resum, ens espera una ciutat animada i on podrem fer de tot.
Ens plantem al centre i esmorzem una altra vegada (ara més contundent) per donar temps als Cejas de llevar-se tranquils. Els truquem a quarts de 10, amb el sol ben aixecat i una calor important ja. "¡Hola chicas! Las estamos esperando levantados desde las siete y media!"
I així van ser tots els dies, plena disposició de tota la família. Ens van mimar, cuidar i alimentar com a dos més de la casa. Vem recórrer la Sierra "de cabo a rabo", passant per mil poblets cada un amb la seva història particular. Carlos Paz i el seu llac, Alta Gracia amb les seves runes jesuítiques i la casa del Ché, Villa Gral.Belgrano amb els seus "patios cerveceros", Mina Clavero amb el seu riu preciós, Altas cumbres i el seu mirador de cóndors...Tot en un entorn verd constant (rollo País Basc, però a lo grande) i unes vistes inigualables, infinites...
Quatre de març, avui marxem de Córdoba. Ens llevem d'hora -- amb sabor a comiat-- i ens ho agafem amb calma. Hem de preparar la motxilla per enèssima vegada, recollir-ho tot, i canviar d'etapa. Avui ens fa certa mandra, però el que ens queda per davant ens motiva i ens il·lusiona. Així que ens diem un fins aviat amb els Cejas, pugem a l'autobús, obrim el llibre i l'MP4, ens acomodem al nostre seient, i comencem un viatge de vint horetes que passarà volant. Iguaçú i les cascades ens esperen!
