Se'ns acumula la feina!

En aquesta Patagònia, si una cosa és difícil, és mantenir un blog actualitzat! Per diverses raons: u, la conexió a internet és terriblement lenta (com els viatges en bus!); dos, hi ha tant per fer, per veure, per absorbir i per processar, que no donem l'abast; tres: la nostra creativitat i els nostres recursos literaris treuen fum! Estem pensant de fer un curs de redacció literària quan tornem! Tot plegat fa que anem una mica retrassades, i que fins al Bolson (ja Patagonia amunt), no acabéssim de penjar les fotos d'Ushuaia.
Però farem un esforç i intentarem explicar-vos una mica què ha passat des de llavors fins avui, a San Martin de los Andes, que no és poc!

Teníem moltes ganes de pujar per terra la Patagònia, moltes! La mítica Ruta 40, carretera de "ripio" (grava) que puja vorejant els Andes, amb quilòmetres i quilòmetres de vista patagònica pura, és a dir: estepa, més estepa, i més estepa, cels espectaculars (pintats de roses, liles, grocs i taronges), horitzons infinits, nyandús i guanacos arreu, tot molt salvatge!

Doncs bé, ens ha encantat la Ruta 40, és molt bonica, però la veritat...n'hem acabat fartes! Horíssimes d'autobús, trajectes interminables amb averia sempre inclosa en el preu (un dia una roda, un altre dia un tubet del fre...), en fi...coses del ripio! Tant és així que l'últim trosset de Ruta 40, ja asfaltada, el vem fer amb camió (a dit). Visca l'aventura!

I aquí ho deixem, perquè de veritat que no tenim paraules per expressar el que hem sentit veient tot això. Veieu, veieu...

PD: Teniu fotos de: l'estepa patagònica, l'emocionant Perito Moreno, el Lago Argentino, el bar "la Senyera" al Chaltén, el Marc (un amic xulíssim que hem fet!), el Fitz Roy majestuós, i altres paissatges immensos de la serralada andina.

I la pròxima crònica....des de Xile!!!