dijous, 10 d’abril de 2008

www.lustrabotascamiri.blogspot.com


Ja fa sis anys que la Marta i la Sílvia van venir a Camiri per primera vegada. Aleshores no hi tenien res aquí, només una il·lusió inesgotable i l'esperança de poder aportar alguna cosa positiva en aquest racó de món.
Van entrar en contacte amb els llustrabotes a través del seu projecte. L'objectiu inicial: organitzar un menjador on els nanos poguessin alimentar-se almenys un cop al dia, ja que molts d'ells tenen greus dificultats econòmiques i familiars. Actualment, però, tenen molt més que això. Amb molt esforç i treball, i no sense dificultats, han aconseguit crear un centre social on els nens i nenes juguen, aprenen, es diverteixen i comparteixen moltes coses que no tenen a casa seva.
Els llustrabotes són nois i noies molt joves, que es dediquen a aquesta professió per treure algun calé que els permeti tirar endavant, però ho tenen molt dificil perquè no reben recolzament, ni de les seves famílies ni de la societat en general. Tenen situacions realment molt dures.
La Marta i la Sílvia es financien amb els diners que reben de Catalunya (majoritàriament) a través dels apadrinaments. Només amb 70€ a l'any un sol nen pot menjar, vestir-se i estudiar. A part d'algun extra tipus un berenar-cinema cada dissabte a la tarda, un regal per Nadal, o un sopar en un restaurant un cop l'any (tot un luxe!), sempre i quan hagin evolucionat favorablement en els estudis.
Nosaltres fa anys que coneixíem la tasca que estan fent elles aquí, però fins que no hem vingut i ho hem vist amb els propis ulls, no ens hem adonat de la complexitat i la dificultat que té tirar endavant un projecte com aquest. Elles ho fan tan panxes, perquè ho porten a dins i ja tenen molta experiència després de 6 anys, però compartint aquests dies amb elles ens hem adonat que la feina que fan és d'un valor increïble, inestimable.
I estem més que contentes d'haver pogut posar el nostre granet de sorra. Han sigut gairebé dues setmanes col·laborant amb el què hem pogut: hem jugat, ajudat, compartit, cuinat, ensenyat, rigut i après...molt! Ens ho hem passat molt bé, en definitiva.

PD: Marta, Sílvia, Pau i Miquel, moltes gràcies per aquests dies, han sigut inolvidables... Petons per tots 4!




5 comentaris:

Anònim ha dit...

Kaixo Neskak!!!
Os mandamos un fuerte abrazo desde La Paz, con la esperanza de volvernos a encontrar...
Esperamos q en Villa Tunari os trataran bien nuestros primos, los monos.
Hasta pronto...
Eneko ta Joseba

Anònim ha dit...

Holaaaaaaaa!!!

Nenes, abans de res demanar-vos mil disculpes.Sóc un impresentable.

He estat liat, a la feina no he tingut temps i a casa no toco casi l'ordinador!!

Ara deu fer un parell de mesos des de l'ultim cop que vaig entrar al vostre blog, i veig que el vostre viatge continua evolucionant, i vosaltres amb ell.

Hi ha una publicitat de Luis Vuitton que parla dels viatges, i acaba amb la pregunta: És la persona la que fa el viatge, o és el viatge el que fà a la persona?

Crec que el vostre viatge cada cop us està fent més a vosaltres que vosaltres a ell, i us està donant una riquesa incomparable.

La història d'en Fer, els llustrabotes, i totes les petites històries personals que heu conegut, us hauràn donat una riquesa personal i espiritual (si en podieu assolir més de la que ja tenieu per vosaltres mateixes) que jo personalment no puc fer més que envejar (sanament ;))i esperar que quan torneu pogui contagiar-me d'una miqueta d'aquest viatge.

Segur que, igual que vosaltres no podreu olvidar totes aquestes històries, els seus protagonistes, d'una o altra manera, no podràn entendre's sense la vostra aportació a la seva vida.

Cuideu-vos, feu que us cuïdin, i doneu una abraçada de part meva a tot aquell que us tracti bé, que segur que són molts.

Petons enormes transatlàntics!!!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Caudellunes ha dit...

No volem deixar passar ni un dia més sense deixar un comentari en aquest post fantàstic que heu publicat. Per a nosaltres, veure quatre bones amigues (MOOOOOLT bones amigues!!!) visquent la vida a fons i compartint moments com els que ens expliqueu en el text i ens ensenyeu amb les fotos... ens encanta i ens emociona!!! Petons, petinets i petoníssims!!! I, ara si, fins aviat!

Txell i Laura

Anònim ha dit...

try this top online [url=http://www.realcazinoz.com]casino[/url] bonus. [url=http://www.winner.li/online-blackjack.html]blackjack[/url]