De Xile a Mendoza

Què us pensàveu! Que no us volíem explicar res de Xile??? Doncs estàveu MOLT equivocats! Aquí estem de nou, disposades a explicar la tornada a Argentina, i una mica d'aquests 10 dies al país més llarg i estret del món, on vem estar de passada, però on no vem perdre gens el temps, com veureu...

Podríem resumir la nostra aventura xilena en un moment! Cata de vins i de cerveses, peix abundant i barat, banys gèlids de Pacífic, Pablo Neruda, i les cosmopolites Valparaiso i Santiago. Tot un descobriment, aquest Xile. Ara ja sabem que un dia tornarem, i el recorrerem de dalt a baix!

Deu dies són molts, i ja sentíem enyorança d'Argentina, que ens fa sentir molt com a casa. Després d'una espera inútil de 4 hores a la frontera (molt fort!), més les 7 hores de viatge que pertoquen, vem arribar a Mendoza a les dues de la matinada, sense hostel i sense re! més penjades que un fuet. La cosa no augurava bé...però estàvem equivocades! Un cop dormides i descansades aquesta ciutat ens va encandilar de seguida. Plena de places i carrers animats, que donen per poder passejar i gaudir tranquil·lament de la ciutat, i d'uns arbres enormes que protegeixen de la calor asfixiant que pot arribar a fer aquí a l'estiu, Mendoza espera tranquil·la els turistes que vénen amb contagotes (comparat amb altres llocs d'Argentina) a gaudir del seu bon vi i dels paissatges privilegiats que la rodegen. Entre d'altres l'Aconcagua!

Nosaltres des que hem arribat hem aprofitat els dies, hem visitat les vinyes amb bici, hem catat els bons vins (sobretot de Malbec,que es l'especialitat d'aquí), hem seguit menjant bona carn, i fins i tot hem tingut temps d'anar al cine! Per cert, us recomanem "El amor en los tiempos del cólera", per si no l'heu vist!
I finalment, ahir, vem acomplir un altre dels nostres objectius del viatge...Acostar-nos a l'Aconcagua! Pujar-hi no podíem, perquè no teníem ni el temps ni els recursos, però sí que va donar per entrar al parc i fer un trekking pel peu de la muntanya més alta d'Amèrica.

D'aquí uns dies viatgem cap a Córdoba, on ens esperen i ens fa moltíssima il·lusió... ja us explicarem perquè! Salut, i fins a la pròxima!

PD: Gonzàlez, les teves peticions són ordres! Aquí tens les fotos...