CHIAPAS

Hem passejat per la selva, després per la muntanya, i finalment per la platja. Aquest és un resum a grans trets de la ruta que hem fet per aquest estat del sud. Estem parlant de la zona més meridional de Mexic, i com qualsevol sud d'un país, ens sembla una zona més salvatge i genuina que les altres: naturalesa pura, comunitats indígenes, ciutats sense llei, fauna infinita...
Comencem per la selva: vem passar 4 dies a Palenque, amb l'objectiu de visitar una de les runes maies més imponents i boniques de les que hem vist. Situades enmig d'una selva frondosa, dormíem en hamaques en unes cabanyes situades molt a prop de les runes, on ens va passar el temps aguantant la forta calor i les pluges tropicals de la tarda, admirant la bellesa d'una naturalesa impossible, i escoltant el brogit salvatge dels animals.

Buscant una mica de fresqueta vem pujar a San Cristóbal de las Casas, a 2.300 m. d'altura. I no ens va decebre gens! Vem enganxar un front gelid del Pacífic (el mateix que ha produit les inundacions a Tabasco) que ens va tenir encongides i contracturades els 5 dies que vem estar alla... Pero la ciutat ens va saber compensar: per fi un poble colorista, rodejat de muntanyes, amb carrers alegres i mercats preciosos i barats. Ens va passar el temps passejant pels seus carrers empedrats, observant l'harmonia amb que conviuen indígenes i estrangers, anant al cine, llegint... També vem poder fer 2 excursions xulíssimes: San Juan Chamula (poble indígena molt proper), i el Cañon del Sumidero, on una lanxa rapidíssima ens va passejar pels 35 km de riu, rodejat de penya-segats i boscos, només aturant-se perque els turistes poguéssim fer mil fotos, i observar la fauna del lloc (cocodrils i pelícans, basicament).

D'aquí vem tornar al tropic, buscant la calor un altre cop. A Palenque vem coneixer una parella de bascos (Beñat i Sara), amb qui vem anar viatjant junts, i que ens van recomanar fervorosament la Boca del Cielo, un poblet poc turístic a la costa del Pacífic, que té una illa davant de 60 km de llarg per 50 m d'ample. I alla ens vem quedar, en un marc incomparable, rodejades del riu per una banda, i de l'indomit ocea per l'altra, observant cada vespre com el cel es tenyia de taronges, roses i liles mentre el sol s'enfonsava en l'ocea.
Vem estrenar les nostres hamaques a la Palapa de Blas, un noi de l'Hospitalet exiliat, en propies paraules, en aquell racó de món.
I com aquell qui no vol la cosa, alla ens vem passar una setmana, ocupant el temps en estar desocupades. Per trencar la inactivitat, vem estar col.laborant en un bonic projecte de conservació de tortugues marines: en un criadero que hi havia a 200 m de "casa nostra", cada dia ens convidaven a ajudar-los en el procés de reproducció de l'especie, que consistia en desenterrar les cries "croquetes" dels nius, i al caure la tarda deixar-les en llibertat a la vora del mar, perque elles soletes s'endinsessin ocea endins i comencessin la seva vida independent...

Tot aixo, i moltes altres coses que no ens caben aquí, va ser per nosaltres Chiapas. En definitiva, una terra multicolor i salvatge que ens va atrapar. I de quina manera!

PD: Pels que aquests dies us heu assebentat de les inundacions de Tabasco, que sapigueu que malgrat que estavem molt a prop no ens han afectat gens. La situacio és molt greu pels que ho estant patint, i tot Mexic esta mobilitzat per reunir aliments i ajudes basiques per enviar-les cap alla. Sense anar més lluny, des de l'hostal on ens trobem ara mateix, a Oaxaca, s'ha organitzat una recolecta per col.laborar. Esperem que passi aviat la pluja ja que diuen que ahores d'ara encara no ha parat.

PD2: Disculpeu la falta d'accents oberts i dieresis, el teclat simplement no els té...

PD3: Que no faltin les fotillos...