Últims dies a Mèxic... Buf! Que difícil aquesta crònica! Volem intentar resumir-ho una mica tot. Fer una síntesi. Però no de què hem fet i on hem anat, perquè això ja ho hem anat explicant més o menys, sinó de què ens ha passat per dins, què hem après, i quina part d'aquest Mèxic infinit i ple de contrastos ens enduem cap a Argentina.
Hem vist molta bellesa. Física d'una banda, pels paissatges meravellosos i immensos, i els paratges desconeguts per nosaltres fins ara, com selves tropicals i platges caribenyes, idíl.liques. Però també molta bellesa humana, de gestos amables i somriures agraïts. I això és potser el que més ens ha agradat d'aquí, el que ens agrada remarcar quan en parlem, i del que tenim més bons records. El que ens volem endur, definitivament.
A Mèxic la gent és molt amable. Però no només els mexicans, sinó també estrangers que viuen aquí, o viatgers com nosaltres que anem trobant esporàdicament. Sembla una epidèmia, alguna cosa que s'encomana. No sabem si és pel positivisme que portem nosaltres a dins, que ens surt de forma natural per la situació ideal que estem vivint. Viatjar per viatjar, sense res més a fer que passejar, descobrir, conèixer, xerrar... Així qualsevol està obert a rebre, a canalitzar les coses de forma positiva, i a veure el blanc més que el negre. Però és així, ens arriba de veritat. També a Cuba hi vem viatjar per plaer i no vem tenir la mateixa sensació d'acolliment, de tranquil.litat, i de naturalitat en les relacions amb la gent...
Així que podem dir que el que més ens ha agradat de Mèxic és la gent, en general. De fet hem conegut persones de fora que s'hi han quedat a viure per això, perquè els ha agradat la seva senzillesa, i també el ritme tranquil i amable del seu tarannà.
Però ens n'enduem moltes altres coses! Per exemple, una extensa gamma de nous sabors,com els de les seves fruites tropicals (milers de noms imposibles de retenir),o els seus "jugos" meravellosos combinats,els seus tacos,les quesadillas,enchiladas,mole,guacamole,elotes, arracherra,chilaquiles,burritos,atole,tamales,i a qualsevol hora del dia. Tot això, amb la seva dosi voluntària de picant (xiles de tots tipus i colors), que al principi és mínima, però de la qual al cap d'uns quants dies ja no se'n pot prescindir... El picant enganxa!
I Mèxic també!!!!
PD: Les fotos, de Guanajuato de la setmana abans de tornar a DF, de San Miguel Allende, i dels últims dies a la capital (Coyoacan, casa azul de Frida Kahlo). Volem fer una petita dedicatòria a la Laia i la seva família. La Laia és una noia catalana que fa 10 anys que viu al DF, i que ens va "regalar" uns dies fantàstics a casa seva. MIL GRÀCIES, LAIA, PER LA TEVA GENEROSITAT! Si al món hi hagués més gent com tu, viatjar seria bufar i fer ampolles...
1 comentari:
EEEEEEEIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!
Sabeu una cosa??
Llegint aquest ultim post que deixeu des de "México Lindo", m'en adono de que en realitat, no sou vosaltres les que em feu enveja, sino tota aquesta gent que trobeu, com per exemple la Laia, que tenen la possibilitat de que dues persones com vosaltres vegin tot allò bó que hi ha dins seu, sense prejudicis de cap mena. Suposo que el "viatjar per viatjar" us ho facilita, i segur que aquestes persones deuen percebre de vosaltres aquesta mateixa sensació de puresa espiritual, de les ganes de conèixer i èsser conegut/da.
Em sembla genial aquesta reflexió que heu fet, perque no es limita només a aquelles percepcions sensorials que més o menys pots arribar a sentir arreu, sino que us quedeu amb la percepció no sé si dir espiritual, pero segur que no té a veure amb els sentits físics.
És per això que envejo tota aquesta gent de la que us emporteu tot aquest bagatge de records, perque aquí, al món materialista, ple de prejudicis, i desgraciadament real en que vivim aqui a barcelona, resulta molt difícil de trobar.
Continueu disfrutant molt i, si pot ésser, no trigueu tant en escriure el proper post!!
I si pot ser també, no trigueu massa en tornar!! :P
Molts petons i abraçades!!!!!
Publica un comentari a l'entrada