divendres, 21 de març de 2008

TERERÉ


El Tereré és el "mate fred", una beguda refrescant que consisteix en la mateixa base del mate (la yerba), més suc de fruites o simple aigua, i sobretot sucre i molt gel. És una beguda tropical que es pren al nord d'Argentina, a l'Uruguay, i al Paraguay, per combatre les altes i inclements temperatures de l'estiu. Per nosaltres ha estat tot un descobriment que ens fa pensar inevitablement en la província de Misiones. Una cosa tan simple, i a la vegada tan exòtica i tan bona...
Vem anar a Misiones per veure les Cascades d'Iguaçú, que sabíem que no ens decebrien ni un pèl! Però el que no esperàvem era trobar-les en un entorn tan espectacular: verd, selvàtic, ple de fauna, tropicalíssim, i amb unes temperatures boníssimes. Bé, almenys per nosaltres.
Misiones és una de les províncies més pobres d'Argentina, i a la vegada la que més ens ha sorprès i agradat. Tota ella. Des de les Cascades (que són tan bèsties que deixarem que les fotos parlin per si soles), a San Ignacio, on vem passar cinc o sis dies de "re buena onda".

San Ignacio és un poblet molt humil, amb cases fetes de materials naturals, carrers de terra vermella, i rodejat de verd. I amb una posta de sol que sembla que s'estigui incendiant el cel.
L'Ester i el Jorge ens esperaven contents i sorpresos de rebre una visita terrassenca. La seva feina d'artesans els va tenir ocupats gairebé tots els dies, però malgrat això vem poder compartir moltes estones i conèixer-nos millor. Per altra banda és dels llocs on hem provat més cuina autòctona, des del "pastel de choclo" al "reviro", i com no, el Tereré, del que ens emportem no només el sabor, sinó el bon record d'una petita província, on flueixen alegrament les energies de la Pachamama. Una joia preciosa, on els dies ens van passar volant.

2 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Estimades i anyorades Monica i Nuria.
Ja fa molt de temps que vareu marxar,i son en aquest dies que us trovo a faltar mes que mai,son dies de primavera,son dies incerts,ara plou,ara fa fred i ara calor,i no m'hen se avenir,estic tope de moixa.
Hem trovo a la terminal B,esperant el meu vol cap a New York(tinc sessió de fitting amb l'agència d'allà)i no se si vull marxar o el que no vull es tornar...Tot m'es feixuc en aquest dies incerts.
Hem sap greu que hem trobeu d'aquesta manera (ara no se si "trobeu" s'escriu amb B o V),be tant es,tot es tant feixuc!
Amb el Joel continua tot igual,ho hem d'anar paint a poc a poc,i la meva retencio de liquids fatal tambe...(canviare d'endocrino!)
Donç res nenes us deixo,m'encanta tot el que m'expliqueu desde les Ameriques,quina quantitat d'aigua hi ha a iguazu,amb la falta que fa aqui...i la que hem sobra a mi als mal.lucs!(la vida es una absoluta descompensació)
Una abraçada forta a Cau de llunes.

Elisabeth i Joel