GIRATUTTO (I): Des de les Amèriques...: de desembre 2007

Una setmana i mitja no és gaire temps per poder absorbir i explicar les coses que passen en aquest Buenos Aires, però sí per començar a tenir sensacions, per poder descriure una mica als "porteños", i per adonar-te que és una ciutat preciosa i gran, molt gran.

Durant el trajecte de l'aeroport al centre de la ciutat tot em recordava a Barcelona, com si de sobte estigués passejant per allà; no sé...les avingudes amples, els carrers bonics, les botigues i els bars ben il.luminats. Tot m'hi recordava! Potser per l'enyorança després de gairebé tres mesos viatjant, o segurament perquè Buenos Aires té aires molt europeus!

Caminar per aquesta macro ciutat és molt agradable, no només per la seva bellesa i la seva gent, sinó també perquè pots anar gaudint constantment d'aquesta parla característica que tenen els d'aquí, che boludo! I de la seva gestualitat exagerada i alhora divertida. Observar-los és obligat, inevitable; tenen tots una manera de funcionar molt similar. Si en coneixes a un, ja pots fer una caricatura del "porteño": saben de sobres que són guapos i guapes, que sedueixen amb la seva retòrica, i que poden permetre's de dir una cosa i després fer-ne una altra, amb una elegància inigualable! En definitiva, tenen un glamour especial que els converteix, sens dubte, en personatges entrenyables!

Una altra característica destacable de la gent de Buenos Aires, és que són molt amics dels seus amics. Si véns aquí i tens un amic, intentarà donar-te totes les comoditats perquè no marxis mai d'aquest país, el millor del món per ells. L'estimen, l'adoren, estan orgullosos de la seva grandesa i la seva bellesa, i la seva gent van tots a la una...per això aquesta similitud entre ells. Almenys aquesta és la nostra percepció.

A nosaltres no ens ha faltat res de res des que vem aterrissar a Ezeiza (aeroport de Buenos Aires). Però res de res! Són esplèndids i estan contents de la nostra presència, de que vinguem a visitar casa seva, que ara, també, ja sentim una miqueta casa nostra!

Per mi, admirar la 9 de julio, passejar fins l'obelisco, anar a la Casa Rosada, o seure una estona a la Plaza de Mayo ("Plasa de masho"), era complir un somni. Però anar-hi amb la Núria que ja repeteix i tenia mil coses pendents, ha donat també per caminar "largo y tendido" per Belgrano i la seva animada avinguda Cabildo, per la Boca i el seu "caminito", per Tigre i el seu Puerto de Frutos, per San Isidro, per San Telmo, encantador i bohemi, per Retiro, amb els seus rasca-cels de gran ciutat empresarial, per Recoleta i el seu cementiri, amb la tomba d'Evita Perón entre d'altres... En fi, que sens dubte una setmana i mitja, ja gairebé dues, donen per conèixer bastant d'aquesta ciutat.

El que està clar és que ens encanta Buenos Aires ché!!! Cada dia més. Cada dia pots descobrir una avinguda o una plaça per la que no havies passat, i parar-t'hi a prendre un mate mentre n'escoltes el bullici a qualsevol hora del dia...

Abans de començar a viatjar cap a Ushuaia, on passarem les festes, encara ens queden uns quants dies a la gran ciutat, on tenim pendents un parell de concerts, alguna nit més de tango, i com no, tastar un autèntic asado!