Vet aquí, finalment, la nostra crònica de Cuba. Tenim moltíssimes coses per explicar; tantes que no hi caben aquí, però intentarem fer un resum de tot el que hem viscut, del munt d'anècdotes que ens han passat, i del torrent de sensacions i sentiments que ens ha produït viatjar per aquesta illa.
Cuba és un país que té 2 països. Hi ha la Cuba turística, la Cuba paradisíaca de les platges idíl·liques (sorra blanca, aigua turquesa, palmeres...), dels mojitos i dels daiquiris, i de la música, el ritme i la salsa. La mateixa Cuba que ens havia descrit molta gent que hi ha viatjat, i que ha viscut uns dies fantàstics sota el sol del Carib, i unes nits caluroses i plenes de ritme.Aquesta és la Cuba bona, la Cuba del dòlar, la Cuba que nosaltres també hem pogut catar i gaudir; però la Cuba irreal...
Hi ha una segona Cuba, la de la crua realitat dels cubans. És també una Cuba bonica, plena de les mateixes platges i muntanyes selvàtiques, de pobles petits i ciutats colonials, però que ells no poden disfrutar.
Els cubans viuen aïllats del món exterior. No tenen premsa ni internet, i tot el que veuen per TV està passat pel filtre de la censura. A part, evidentment, ells no poden dir el que pensen, ni expressar-se ni manifestar-se, a menys que sigui per lloar la REVOLUCIÓN, o per "cagar-se" en els Estats Units; això sí que els està permès.
Els cubans viuen amb molt pocs diners. Un metge cobra uns 600 pesos cubans, un professor d'universitat uns 400, i un policia uns 800 (per no mencionar cambrers, personal de neteja, etc, que no arriben als 200). Estem parlant de 25, 16 i 32 dòlars americans respectivament. Al mes! Això suposem que passa a molts altres països del món, que no és tan estrany, sempre i quan l'economia del país en general i els preus siguin proporcionals. Però a Cuba no és així. A Cuba hi ha una doble economia: la dels CUPs (peso cubano), i la dels CUCs (peso convertible, equivalent al dòlar). Ells tenen una cartilla de racionament que funciona en CUPs, i a través de la qual cada mes reben, si n'hi ha, una sèrie de productes bàsics tipus arròs, pa, pollastre, sabó i llegum. Però la resta gairebé tot es ven en CUCs, cosa que ho converteix en inassequible per ells, i fa que només en alimentació molts no puguin arribar a fi de mes.
És per tot això que el cubà "trapitxea" i viu en la il·legalitat constantment, i que persegueix al turista com si fos un bitllet amb potes. I això fa, de rebot, que a l'estranger li costi molt confiar en els cubans, perquè sempre, sempre, sempre, hi ha interessos pel mig...
Tot això, i molt més que podríem explicar, ens ha fet entendre, si en teníem algun dubte, que el règim de Fidel és catastròfic, i parlant amb els cubans ens hem adonat que ÉS MENTIDA que els cubans estimin la Revolución i el barbut que la representa. No hi ha ningú amb qui hàgim parlat que estigui content amb el sistema i tothom espera, en silenci, el canvi.
Us adjuntem algunes fotos perquè veieu que, malgrat tot, no hem perdut el temps i hem disfrutat del nostre viatge!
